jueves, 6 de agosto de 2009

HOT BALLAD ON ME

Estoy sudando... el bochorno me transporta a un espacio y un tiempo que quizá no haya vivido. Es verano, en Nueva Orleans el calor no tiene piedad... como en un tranvía llamado deseo... detrás del ventilador el pelo mojado se me cae por la piel... no puedo ver con claridad...el papel en el que escribo desde hace un rato se ha empapado, el bolígrafo se desparrama y la aguja del vinilo no resbala bien. La poca electricidad que hay en la habitación calienta el suelo, la pared, el techo... La cortina de la ventana se está cayendo a pedazos... afuera está nublado y la humedad se presenta en forma de grieta en el yeso blanco y de pintura desconchada... una llamada de teléfono. Una voz que hubiera preferido no escuchar se lamenta desconcertada... tengo que salir... no llueve y las nubes cada vez hablan menos... el aire hierve, no lo soporto. Billie canta Gloomy Sunday, es miércoles, mi día favorito. Tengo que salir de aquí.

Las ruedas de la pick up de mi vecino se deshinchan muy rápido... la cerveza se calienta a una velocidad de vértigo... un trago. Hielo en la frente... tengo que salir de aquí. Un gato maúlla cansino... prefiero la bicicleta que hinchar las ruedas del puto carro. Cerca del río me espera una bronca... será rápido.... odio a mi hermano cuando está borracho... y luego qué. Le meto en la barcaza a dormir la mona... se ha pasado el día trabajando pero yo no tengo la culpa. El policía de manos grandes me espera con impaciencia en el porche del Wild Savage... Dorian no tiene la licencia pero yo esta noche voy a cantar.

En el escenario no hay toma de tierra y el micrófono pica cuando me roza los labios... como cuando te beso a ti. El batería es un amigo del barrio... siempre va ciego pero toca mejor que todos los demás... no quiero probar sonido ni quiero ensayar... hoy va a ser una noche sin avisar. Una cerveza ... me voy al camerino que está en el patio de atrás... es un almacén infestado de mierda... lo barro cada vez que vengo a tocar... el espejo está manchado y no hay donde dejar los trapos. Cuelgo la percha en una lámpara sin bombilla y limpio una mesa para poner el maquillaje a salvo... aunque no me voy a poder maquillar... se me va a pegar todo...se me va a deshacer todo... el contrabajista de mi grupo se marcha hoy de este lugar, tiene suerte y un contrato. Dónde coño está Butch... ahí llega con su novia insoportable... puta groupy de mierda... se ha tirado a todo el bar y se cree que puede decir lo que le pasa por los huevos... El repertorio no tiene misterios... smooth and easy... jazz marranete a prueba de calor, alguna balada fifties y rhytm n' blues a jierro, a saco.

Un vestido de flores verdes... unos tacones blancos y una magnolia descomunal... chanel rojo en los labios.. repasar las uñas... en el mismo rojo ... respasar las cejas y crema en la piel. El pelo está muy mojado... mejor. Sam acaba de entrar por la puerta del almacén... no me pienso pelear. La gente rebienta el local... suena Club's Defou y tengo que salir, tengo que salir. C'mon a my house my house I'm gonna give you candy...

martes, 4 de agosto de 2009

ART I NATURA- FARRERA

Com ha de ser que dins d'aquestes muntanyes un retroba la paraula i la sang? que amb els peus que toquen el terre brut de caminar, un s'esberla com un mirall i es recorda, es pregunta. Com és que després de tant de pensar un s'aseu damunt una pedra davant del cementiri, a l'ermita de Santa Eulàlia, a l'Endo i sap.

El camí comença i va seguit, com un cigarret darrera l'altre. La lluna fa de làmpara a la nit... pels que juguen, pels que surten, pels que vaguen. Jo em quedo aquí i sembla com si no córren els minuts ja mai més. El temps infinit, com el pensament, és possible a la muntanya. A la ciutat els arbres estan malalts, els mosquits tenen la grip aviar, els gats estan capats i la gent s'ofega de tant en tant. A muntanya els ocellots volen sense parar, els arbres són més vius que la gent que els mira i els gats no paren de follar. La muntanya cura l'ànima, para el cervell i engega la curiositat. La muntanya és molt més real que l'asfalt, l'asfalt és mental, el món és mental, però la muntanya no, la muntanya és com una bofetada, és molt real.

Som tan idiotes els de ciutat... ens pensem que a la muntanya s'hi va a descansar, a desconnectar... no-no- a CONNECTAR com una casa... jo no recordo qui era abans de pujar i ara ja puc tornar a casa tranquila... ai pobra pixapins. Em pensava que m'havia tornat boja-boja de necessitat... sort de la muntanya que m'ha tornat el seny i la serenor que tant em falta sempre. ... haig d'enfocar perquè ja no m'hi veig, no m'hi veig i tu.... jo a tu t'estimo i t'agraeixo profundament que m'estimis com un boig, que ets un boig, com jo, una boja. Boig

la música no m'amansa... ni pintar papers amb lletres, ni mirar-me ni tocar la guitarra- que toco malament, ni res de res... però tancar els ulls sola a la muntanya m'aclara i em dignifica, em satura i em desborda, em torna a mi mateixa i quin gust veure'm ara... amb la mirada tant de no haver begut mai un glop de vi. Quin gust saber que tot el què he fet a la vida m'agrada en qualsevol cas, fora de tot judici de ma mare... lluny de tota ment i de tota mentalitat. Quin gust trobar al meu cos ma casa, i pensar, no pensar no, notar que, faci el que faci a partir d'ara estaré perfecte...de tantes coses que puc fer, que puc dir, que puc llegir, que puc pensar.

Hi ha un bolet que es diu pet de llop gegant... i un altre que es diu mocosa de prat... n'hi ha d'alucinògens com els mongui (psylocibe merdaria- vaia nom) i hi ha fredolics de sabó, rovellons peluts que enganyen, mataparents de peu vermell que si es cuinen es poden menjar i reigs bords (collons, l'amanita muscaria de tota la vida, aquells bolets vermells i blancs dels enanitos que col·loquen que t'hi cagues). Hi ha arbres: pins, falgueres, avets, faigs i roures, aurons i moixeres, verns, nogueres i trèmols, avellaners i til·lers, oms, freixers i lledoners, salzes, cirerers, arços. Hi ha esbarzers, gerderes, saücs i ribers, ortigues, trèvols, campanetes, pensaments, clavells, fonolls, àrniques i cardigueres, narcissos; cargols bovers, aranyes caçadores, marietes, tisores, escarabats banyuts, grills, llagostes i saltamartins, libèl·lules; papallones llimoneres o blanquetes, del nap i de la col, de la mostassa, zebrites, balvetes, dels cards. Truites, salmons, barbs i gardins; tòtils, granotes i gripaus, tritons ,salamandres i vidriols, sargantanes i escurçons, ratpenats orelluts. Talps, musaranyes, esquirols, conills i marmotes, gosssos i gats, llebres, genetes, martes i fagines, musteles, lludrigues, teixons i guineus, ossos, senglars, cabirols i isards. Hi ha corbs àguiles, trencalossos, milans, falcons, xoriguers, esparvers, perdius, tòrtores, enganyapastors, òlibes, mussols, ducs i puputs, falciots, orenetes, pardals, tords i merles, mallerengues i tallarols, rossinyols, estornells i oriols, capsigranys, garces, caderneres.

Però haig de tornar a Barcelona que tinc un assaig...



Etiquetas: